DANIEL HARRIS

Daniel Harris (1979, Madrid). Des dels 10 anys ha viscut a Catalunya (actualment a Sant Sadurní d’Anoia), va estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, al centre Elisava. En relació amb formes literàries, n’ha experimentat de molt variades.

 

La seva formació literària comença amb l’itinerari per a narradors a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, centrat en novel·la (2017-19), i més tard l’amplia al Penedès amb diversos tallers d’escriptura creativa, seguiment de projectes literaris i escriptoris compartits; amb professors com l’editora Rosa María Prats, l’escriptor Eduardo González, l’escriptor Sebastià Bennasar o l’escriptora Muriel Villanueva.

​

La seva primera novel·la publicada va ser La porció esvaïda del Croscat (2015, ed. Bubok), tant en català com en castellà, ambientada a Olot. La segona novel·la porta per títol Las caras de la fortuna (2021, ed. Libros Indie), ambientada a Martorell. La tercera és L'empelt (2024, ed. Saldonar), guanyadora del IX Premi Celler de Lletres.

 

Ha participat en antologies de relats com El Café París, los años 80 (2022, ed. Ánima Ignis), ambientada a Madrid, i en reculls de contes o en revistes locals. També va ser coautor de les cançons de l’àlbum La cultura del sueño (2007) del grup de música Esencia, i integrant com a bateria. El 2009 va guanyar el Concurs Literari Mercè Rodoreda de Castellví de Rosanes amb el relat Les il·lusions d’un aniversari. Va realitzar una adaptació de guio de la comèdia de teatre musical Más p’allá que p’acá i, junt amb el dramaturg Christian Märtens, va escriure l’obra de teatre Muertos y coleando (2011).

​